L’aparició de Guanyem Barcelona ha sacsejat el panorama polític de la capital. Els impulsors d’aquesta iniciativa aposten per articular una candidatura ciutadana on s’hi integrin organitzacions i col·lectius disposats a avalar un programa basat en una sèrie de de compromisos en matèria de drets bàsics, gestió de recursos públics i habitatge digne. La candidatura podria estar encapçalada per la popular activista Ada Colau, que n’és una de les impulsores. L’apel·lació més directa de Guanyem és a la CUP i a ICV-EUiA. Els ecosocialistes veuen amb bons ulls la proposta –el mateix cap de files a la capital, Ricard Gomà, ha publicat un article avalant-la– però ha estat rebuda amb certa fredor per la CUP, que recela de la invitació a ICV i considera que aquesta organització “ha estat part activa del ‘model Barcelona’ i de les formes de fer política a les que volem donar la volta”.
És obvi que la confluència d’una organització com la CUP en un moviment com Guanyem pot donar lloc a múltiples contradiccions. Guanyem, potser de forma un pèl agosarada, aspira a guanyar les eleccions municipals. I sap que per fer-ho no pot comptar només amb el suport dels ciutadans més activistes. La seva intenció és sumar el vot clàssic de l’esquerra barcelonina (ICV-EUiA, CUP, part d’ERC) i a l’hora apropiar-se del votant socialista a l’abstenció, a imatge i semblança de Podemos. Això implica la formalització d’una mena de front popular, que aglutini opcions socialdemòcrates amb d’altres de més radicals. Per a l’esquerra independentista potser seria més senzill si els impulsors de Guanyem –molts dels quals són activistes amb anys de trajectòria en els moviments socials– haguessin plantejat la proposta en clau estrictament rupturista. En tot cas, ara les cartes són sobre la taula i caldrà jugar.
És bastant previsible què passarà si la CUP no s’integra a Guanyem i es presenta en solitari a la capital. Per començar, haurà de trobar un candidat o candidata disposat a competir amb Ada Colau. No serà fàcil. Probablement tindrà un perfil molt “de partit”, perquè serà complicat fitxar un independent que vulgui jugar contra Colau. Des d’ara i fins a les municipals, la CUP hauria d’articular un relat “a l’esquerra de l’esquerra” que presentés Guanyem com una marca blanca d’ICV-EUiA. En aquest context, probablement la CUP entrés a l’Ajuntament amb uns pocs regidors, sense contradiccions internes però també amb poques possibilitats d’esdevenir alternativa de govern o de condicionar canvis reals.
Si la CUP s’integrés a Guanyem l’escenari seria més incert i incòmode, però també més obert. Més encara si la persona proposada per la CUP per formar part de les llistes de Guanyem fos algú amb un perfil de l’estil de David Fernández. Aquest seria un moviment audaç, que permetria disputar l’hegemonia del nou artefacte polític a la resta d’actors en joc i dotaria a la candidatura liderada per Colau d’un potencial inèdit. És possible que Guanyem tingués possibilitats reals de governar la ciutat, ja fos en minoria o amb la complicitat d’una altra candidatura (per exemple, la d’ERC). No cal dir que l’escenari d’un alcalde republicà amb una tinent d’alcalde de Guanyem (o viceversa) fa posar els pèls de punta a l’Upper Diagonal.
Guanyem planteja moltes incògnites. La forma com s’ha presentat la proposta –precedida de diverses filtracions a mitjans-, la manca de concreció sobre els processos amb els quals s’articularà la candidatura i el protagonisme mediàtic que sembla que recaurà sobre Ada Colau són aspectes a tenir en compte. Al mateix temps, és inqüestionable que ICV-EUiA ha format part dels governs que han creat l’actual “model Barcelona”, i que és poc probable que la formació ecosocialista, per molta autocrítica que faci, realitzi una esmena a la totalitat a tots els seus anys de gestió. Tanmateix, que és millor per la CUP? L’escenari conegut d’una candidatura en solitari, coherent però amb poques possibilitats d’incidir políticament? O la integració destacada en un espai més ampli amb possibilitats reals de condicionar governs? Imposar-se en unes eleccions no significa necessàriament guanyar el poder, i aquí és on els impulsors de Guanyem poden relliscar. Tanmateix, sense guanyar unes eleccions és impossible avui en dia guanyar el poder. Si realment té aspiracions de transformar la realitat, la CUP ha de ser conscient que tard o d’hora li arribarà el torn de guanyar. Un bon punt de partida seria guanyar Barcelona.
És obvi que la confluència d’una organització com la CUP en un moviment com Guanyem pot donar lloc a múltiples contradiccions. Guanyem, potser de forma un pèl agosarada, aspira a guanyar les eleccions municipals. I sap que per fer-ho no pot comptar només amb el suport dels ciutadans més activistes. La seva intenció és sumar el vot clàssic de l’esquerra barcelonina (ICV-EUiA, CUP, part d’ERC) i a l’hora apropiar-se del votant socialista a l’abstenció, a imatge i semblança de Podemos. Això implica la formalització d’una mena de front popular, que aglutini opcions socialdemòcrates amb d’altres de més radicals. Per a l’esquerra independentista potser seria més senzill si els impulsors de Guanyem –molts dels quals són activistes amb anys de trajectòria en els moviments socials– haguessin plantejat la proposta en clau estrictament rupturista. En tot cas, ara les cartes són sobre la taula i caldrà jugar.
És bastant previsible què passarà si la CUP no s’integra a Guanyem i es presenta en solitari a la capital. Per començar, haurà de trobar un candidat o candidata disposat a competir amb Ada Colau. No serà fàcil. Probablement tindrà un perfil molt “de partit”, perquè serà complicat fitxar un independent que vulgui jugar contra Colau. Des d’ara i fins a les municipals, la CUP hauria d’articular un relat “a l’esquerra de l’esquerra” que presentés Guanyem com una marca blanca d’ICV-EUiA. En aquest context, probablement la CUP entrés a l’Ajuntament amb uns pocs regidors, sense contradiccions internes però també amb poques possibilitats d’esdevenir alternativa de govern o de condicionar canvis reals.
Si la CUP s’integrés a Guanyem l’escenari seria més incert i incòmode, però també més obert. Més encara si la persona proposada per la CUP per formar part de les llistes de Guanyem fos algú amb un perfil de l’estil de David Fernández. Aquest seria un moviment audaç, que permetria disputar l’hegemonia del nou artefacte polític a la resta d’actors en joc i dotaria a la candidatura liderada per Colau d’un potencial inèdit. És possible que Guanyem tingués possibilitats reals de governar la ciutat, ja fos en minoria o amb la complicitat d’una altra candidatura (per exemple, la d’ERC). No cal dir que l’escenari d’un alcalde republicà amb una tinent d’alcalde de Guanyem (o viceversa) fa posar els pèls de punta a l’Upper Diagonal.
Guanyem planteja moltes incògnites. La forma com s’ha presentat la proposta –precedida de diverses filtracions a mitjans-, la manca de concreció sobre els processos amb els quals s’articularà la candidatura i el protagonisme mediàtic que sembla que recaurà sobre Ada Colau són aspectes a tenir en compte. Al mateix temps, és inqüestionable que ICV-EUiA ha format part dels governs que han creat l’actual “model Barcelona”, i que és poc probable que la formació ecosocialista, per molta autocrítica que faci, realitzi una esmena a la totalitat a tots els seus anys de gestió. Tanmateix, que és millor per la CUP? L’escenari conegut d’una candidatura en solitari, coherent però amb poques possibilitats d’incidir políticament? O la integració destacada en un espai més ampli amb possibilitats reals de condicionar governs? Imposar-se en unes eleccions no significa necessàriament guanyar el poder, i aquí és on els impulsors de Guanyem poden relliscar. Tanmateix, sense guanyar unes eleccions és impossible avui en dia guanyar el poder. Si realment té aspiracions de transformar la realitat, la CUP ha de ser conscient que tard o d’hora li arribarà el torn de guanyar. Un bon punt de partida seria guanyar Barcelona.
No hay comentarios:
Publicar un comentario