“Des de fa unes quantes dècades, assistim a una mercantilització creixent del cos de les dones. D’una banda, el capitalisme neoliberal ha engendrat una indústria globalitzada de la prostitució: d’un continent a l’altre, prosperen xarxes dedicades al turisme sexual i l tràfic de dones amb finalitats de prostitució. La indústria del sexe representa un dels sectors més lucratius de l’economia mundial. De l’altra, la maternitat subrogada – val a dir, dones que porten infants en gestació pel compte d’altres – ha esdevingut igualment una activitat econòmica considerable. Només a l’Índia suposa ja un volum de negoci de 400 milions de dòlars l’any.
Avui en dia no manca qui justifica el fet que els cossos de les dones es transformin en mercaderia sexual o maternal. Per una banda, s’exigeix la despenalització o bé la reglamentació de la prostitució en nom del “treball sexual”. Vet aquí, doncs, que la prostitució, “l’ofici més vell del món”, esdevé el més modern, una feina com qualsevol altra o fins i tot una pràctica alliberadora. Per un altre costat, nombrosos Estats legalitzen la maternitat subrogada. Tanmateix, en un cas com en l’altre, ens asseguren que només es tracta de promoure els drets de les dones. Una dona que ven el seu cos amb finalitats de prostitució o que lloga el seu úter per que naixi un infant duria a terme, ens diuen, una acció plenament racional, palesant així la seva “autonomia” personal – i àdhuc el seu alliberament postmodern dels estereotips patriarcals. No estaríem, per tant, davant d’una víctima, sinó d’una persona activa i coneixedora dels seus vertaders interessos. De fet, la prostitució i la maternitat subrogada només serien activitats “compensatòries d’un treball femení no remunerat”.
Encarnació de l’alienació i de la reificació, l’actual mercantilització del cos de les dones és copsada per la periodista sueca Kajsa Ekis Ekman no només com una instrumentalització d’unes persones en benefici d’altres, sinó també des de la dimensió dissociativa de si que marca tot aquest procés.
Aquest llibre, que es recolza en una rica documentació i una recerca conduïda a través de diferents països, constitueix una contribució capital per a la comprensió de la dinàmica actual de les formes renovades de l’opressió de les dones i desmunta els discursos que les legitimen”.
(traducció DONES D’ENLLAÇ. Original de M Editeur AQUI)
L’escriptora, periodista i activista sueca Kajsa Ekis Ekman
Extracte del llibre L’ésser i la mercaderia: “Àmbit dona – el treball social”
“A Espanya, visito Àmbit Dona, un grup establert a Barcelona, descrit pels mitjans de comunicació com “una organització de defensa dels drets de les treballadores sexuals”. Aquest grup gestiona un centre on les dones prostituïdes reben preservatius i tovalloles; també s’hi poden dutxar i fer-se una prova de VIH. Àmbit Dona efectua igualment un treball de terreny, distribuint preservatius. Àmbit Dona rep subvencions provinents de l’Estat i també d’empreses privades, en particular bancs i altres organitzacions. Té dos objectius principals: un és el treball de terreny i, l’altre, la seva campanya a favor de la legalització de la prostitució. Intervé sovint en els mitjans, defensant la idea que la prostitució és un treball. Algunes persones, membres del grup, m’asseguren que “això és el que volen les dones mateixes”. Tanmateix, cap de les persones que hi treballen no ha estat prostituïda, totes són voluntàries o bé treballadores socials. Gràcies al seu treball de carrer amb les prostitutes, Àmbit Dona ha obtingut una legitimitat que el grup utilitza per defensar el punt de vista segons el qual la prostitució és un treball. Nogensmenys, declara no disposar de recursos per ajudar una persona a abandonar el món de la prostitució, tot i que algunes dones els han reclamat ajuda per fer-ho.”
http://acciofeminista26n.wordpress.com/2014/06/04/lesser-i-la-mercaderia-kajsa-ekis-ekman/
No hay comentarios:
Publicar un comentario